Francesco Pagano (NĂ pols, segle XV, actiu a València entre el 1472 i el 1481. Pintor renaixentista que per raĂł del seu origen tambĂ© era conegut com Francesco Neapoli. És considerat, junt amb Paolo de San Leocadio, un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la PenĂnsula Ibèrica.
El 1472, grà cies a les recomanacions del cardenal Roderic de Borja, que més tard fou el Papa Alexandre VI, va desembarcar al Grau de València el 1274, acompanyat de dos pintors més, Paolo de San Leocadio i Riccardo Quartararo, à lies Mestre Ricard (Riquart als documents). De bon començament Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio van rebre un tracte de favor enfront dels pintors valencians de l'època per venir recomanats pel cardenal Roderic Borja, aixà que de seguida van ser contractats per a pintar al fresc les parets de la capella Major de la Seu. Això era tot un repte si tenim en compte que aquesta era l'obra pictòrica més preuada del regne de València, i el 1469 havia estat danyada per un incendi.
No tots a València, ni de bon tros, estaven en condicions de pintar al fresc de forma òptima. En canvi, aquest dos pintors italians havien donat sobrades mostres de la seua capacitat i especialitat en la pintura al fresc. Foren contractats per 3000 ducats o 52.980 sous, suma que mai mĂ©s, al llarg dels segles XV i XVI, fou concedida a cap altre pintor actiu a València. Aquests frescs de la Seu encomanats el 1474 i haurien estat acabats cap al 1481. Abans de fer-los haurien pintat una “AdoraciĂł dels Pastors”, actualment en molt mal estat de conservaciĂł i ubicada en el corredor de trĂ nsit cap a la capella del sant Calze, en la mateixa seu de València, que hauria estat la prova imposada prèviament pel capĂtol a aquest pintors i superada amb èxit.
|
Ă€ngel mĂşsic amb una pandereta |
Ă€ngel mĂşsic amb una cĂtara |
Ă€ngel mĂşsic amb una orguenet |
Ă€ngel mĂşsic amb un dulcimer |
|
Ă€ngel mĂşsic amb una llaĂĽt |
Ă€ngel mĂşsic amb una viola d'arc |
Ă€ngel mĂşsic amb una arpa |
Ă€ngel mĂşsic amb una viola de mĂ |
|
Ă€ngel mĂşsic amb una xeremia |
Ă€ngel mĂşsic amb una flauta doble |
Ă€ngel mĂşsic amb una trompeta |
Ă€ngel mĂşsic amb una trompeta |
Els frescs de l’altar major de la Seu, que representen uns Ă ngels bellĂssims tocant instruments, sĂłn una mostra excepcional i paradigmĂ tica de l’obra pictòrica de Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio, que es distingeix per les seus composicions equilibrades i harmòniques, amb un intens i ric cromatisme, amb predomini dels colors blaus (cel) i rogencs (roba).
Curiosament dels Ă ngels de la Seu nomĂ©s podem gaudir-ne des del 2006, per tal com havien estat tapats –que no destruĂŻts- per una volta barroca de Juan PĂ©rez Castiel feta entre 1674 i 1682, tot just un segle desprĂ©s que els Ă ngels. Amb ocasiĂł d'unes obres de restauraciĂł el juny de 2004 els Ă ngels –dels quals es tenia notĂcia per la documentaciĂł de la Seu del segle XV- foren redescoberts. DesprĂ©s de desmuntar la volta barroca i restaurar els frescs hom va optar per deixar les pintures al descobert definitivament, tal com estaven abans de la reforma de PĂ©rez Castiel.
Cal dir que a partir de 1476, per motius que es desconeixen, les relacions entre Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio es van alterar de tal manera que cadascun va haver de realitzar l’obra per la seua part, encara que el 1481 apareixen treballant junts. A partir d’aquesta data desapareixen les referències a Pagano, bé per defunció bé perquè tornà a Ità lia.
edita Referències
- Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum XXI, veu: "Pagano, Francesco". Editorial Prensa Ibérica.
- Web oficial dels frescos de la Seu [1]
- Ximo Company i Climent - l'Europa d'AusiĂ s March [2]
- Ximo Company i Climent - Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya, Gandia 2007
