Wikipedia



 

Barcelona és la capital de Catalunya, la comarca del Barcelonès i la província de Barcelona. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. És el nucli principal de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.856.579 habitants^[2]. Amb una població de 1.595.110 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada del Principat i la segona de l'Estat^[3], així com l'onzena de la Unió Europea^{cal citació}. L'àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, té una població de 3.150.380 habitants i una superfície de 633 km². Segons un estudi pel departament d'Afers Socials i Econòmics de la ONU de l'any 2005 situen a Barcelona en la posició 51 del rànking de les poblacions amb més nombre d'habitants del món.^[4]

Taula de continguts 1 Geografia i clima 1.1 Límits 1.2 Clima 2 Història 2.1 Del segle XIX al XX: Creixement geogràfic, Exposicions Universals i clubs esportius 2.2 1936-1939: Guerra Civil 2.3 Postguerra 2.4 Evolució demogràfica 2.5 Política 2.6 Esdeveniments 3 Districtes i barris 4 Llocs d'interès 4.1 Barri antic 4.2 Montjuïc 4.3 Ciutadella 4.4 Port Olímpic 4.5 L'Eixample 4.6 Passeig de Gràcia 4.7 Parc Güell 4.8 El Patrimoni de la Humanitat a Barcelona 4.9 Gratacels 5 Esport 6 Transport 6.1 Port i aeroport 6.2 Transport públic 6.2.1 Autobús 6.2.2 Metro 6.2.3 Tramvies 6.2.4 Trens 6.2.5 Bicing 6.3 Carreteres i autopistes 7 Ciutats agermanades i convenis de col·laboració 8 Referències 9 Galeria fotogràfica 10 Pàgines relacionades 11 Enllaços externs

edita Geografia i clima

Situada a la costa de la mar Mediterrània, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est, i limitada pel sud-est per la línia de costa, i pel nord-oest per la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt) que segueix paral·lela la línia de costa encaixant la ciutat en un perímetre molt definit.

La part del pla de Barcelona més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (265,6 metres), Monterols (127,3 metres), el Putget (182,7 metres), la Rovira (206,8 metres) i la Peira (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuïc (184,8 metres).^[5]

edita Límits

El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis d'El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, sent els dos primers i els dos últims els municipis amb els que manté un contacte més proper, amb una densa malla urbana contínua, mentre que Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès queden molt més separats, degut a que la serralada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la connexió entre aquests municipis i Barcelona.

edita Clima

Barcelona té un clima Mediterrani amb hiverns curts, frescos i humits (als mesos de gener i febrer les temperatures ronden els 10 °C) i estius secs, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures acostumen a superar els 30 °C. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 38,6 °C^[6], 39,8 °C^[7] a l'Observatori Fabra, situat al Tibidabo.

edita Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.

En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.

Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període de temps. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durant uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al període comtal

Diversos pergamins medievals del segle X, parlen d'Ardena, una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.

A partir del segle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714), que comportà el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa afavorir la progressiva industrialització al següent segle.

edita Del segle XIX al XX: Creixement geogràfic, Exposicions Universals i clubs esportius

El 1888 Barcelona va organitzar la seva primera Exposició Universal, gràcies a la qual urbanitzà una gran extensió de terreny que comprenia des del Parc de la Ciutadella fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que l'organització de grans esdeveniments internacionals no només li facilitava la urbanització de la ciutat, sinó que li reportava multitud de visitants i projecció internacional.

Al llarg de la segona meitat del segle XIX coincidint amb el projecte de derrocament de les muralles que envoltaven la ciutat es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aplicar llurs projectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment.

A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'esport i la pràctica de l'activitat física la seva màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va veure néixer una gran quantitat de clubs de natació, tennis o futbol que tindrien una gran importància, en el segle XX, en la vida social dels barcelonins, i en la projecció exterior de la ciutat. Clubs com el FC Barcelona (fundat el 1889), el RCD Espanyol (fundat el 1900) i el Real Club de Tenis Barcelona o el Club Natació Barcelona aconseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport espanyol de principis del segle XX.

El 1904, el barri d'Horta es va annexionar a Barcelona, i el 1921 Sarrià.

El 1929 es va tornar a organitzar una Esposició Universal, gràcies a la qual es va urbanitzar tota la zona de Plaça d'Espanya, i es van construir pavellons on ara hi ha la Fira de Barcelona. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el metro, inaugurat inicialment el 1924, i ampliat el 1926 amb el servei del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual L1), que unia el centre de la ciutat amb el recinte de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.

edita 1936-1939: Guerra Civil

L'estiu de 1936 Barcelona estava preparada per celebrar l'Olimpíada Popular, per la qual s'havia construït l'Estadi Olímpic Lluís Companys i es van fer remodelacions a la muntanya de Montjuïc. Però l'esclat de la Guerra Civil el mes de juliol provocà que no es pogués celebrar.

A la ciutat es va viure un procés revolucionari pel qual la CNT i la UGT van fer col·lectivitzacions d'empreses i serveis. L'autoritat del Govern de la República i la Generalitat de Catalunya era teòrica, controlant de forma efectiva els carrers els anarquistes. A partir dels Successos de Maig, la influència dels anarquistes baixà.

George Orwell, comentà sobre la Barcelona d'aquells dies a Homenatge a Catalunya:

«	Per primer cop a la meva vida, em trobava en una ciutat on la classe treballadora portada el timó. Quasi tots els edificis, qualsevol que fos la seva mida, estaven en mans dels treballadors i coberts amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets ostentaven la fals i el martell i les inicials dels partits revolucionaris; quasi tots els temples havien estat destruïts i les seves imatges, cremades. Per totes les parts, quadrilles d'obrers es dedicaven sistemàticament a enderrocar esglésies. A tota botiga i a tot cafè s'hi veien cartells que proclamaven la seva nova condició de serveis socialitzats; fins els netejabotes havien estat col·lectivitzats i les seves caixes estaven pintades de vermell i negre. Cambrers i dependents miraven al client cara a cara i el tractaven com un igual. Les formes servils i fins i tot cerimonioses del llenguatge havien desaparegut. Ningú deixa "senyor", o "don" i tampoc vostè; tots es tracta de «camarada» i «tu», i deien "salut!" en lloc de "bon dia".	»
—George Orwell, Homenatge a Catalunya

Durant la guerra, Barcelona va ser bombardejada en diverses ocasions per les tropes franquistes. El recolzament de la ciutat a les forces republicanes li costà car, no només durant els tres anys de guerra, sinó durant els trenta sis anys següents de règim franquista, que a finals de gener de 1939 ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

edita Postguerra

Després d'una postguerra dura Barcelona inicià una fase de desenvolupisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, així va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herència del seu passat agrícola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels immigrants procedents d'altres parts d'Espanya. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Segons un estudi de la consultora Mercer, tant el 2007 com el 2008, Barcelona va ser la 31a ciutat més cara del món^[8].

edita Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 6.166 6.613 - 35.928 100.160 235.060 353.853 405.913 544.137

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 595.732 721.869 1.005.565 1.081.175 1.280.179 1.557.863 1.745.142 1.754.900 1.707.286

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.630.635 1.630.867 1.508.805 1.505.581 1.496.266 1.527.190 1.578.546 1.605.602 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El cens del 1787 incorpora Vallbona; el 1860, la Barceloneta; el 1897, les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants i Vallvidrera; el 1904, Horta; i el 1930, Sarrià que prèviament (el 1920) ja havia incorporat part de Santa Creu d'Olorda. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

edita Política

Resultats electorals de Barcelona, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Jordi Hereu	182.104	14
	Convergència i Unió	Xavier Trias	154.620	12
	Partit Popular	Alberto Fernández	95.114	7
	ICV-EUiA-EPM	Imma Mayol	56.855	4
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Jordi Portabella	53.463	4
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		23.606	-
	Altres		17.953	-
	Vot en blanc		24.754	-
Total		611.941		41

Vegeu-ne també la llista d'alcaldes de Barcelona.

edita Esdeveniments

• 1258 Tribunal de la Carta Consular [1] de Barcelona.
• 1265 Creació del Consell de Cent, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
• 1283 Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.
• 1391 Assalt i crema del Call jueu, acusats d'haver portat la pesta negra. S'agreuja la decadència econòmica de la ciutat.
• 1412 Compromís de Casp. Nova dinastia reial: els Trastàmara, d'origen castellà. S'allunyarà la Cort de la ciutat i es crearà la figura del Virrei o Lloctinent.
• 1462 Comença la Guerra Civil entre els partidaris de la "Busca" i la "Biga".
• 1493 Arribada a Barcelona de Cristòfor Colom. Rebut pels Reis d'Aragó i Castella a Palau. La Corona d'Aragó queda exclosa de l'explotació econòmica directa de les Amèriques.
• 1519 Reunió dels cavallers de l'Orde del Toisó d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I.
• 1640 Comença la Guerra dels Segadors.
• 1714 11 de setembre. Caiguda de Barcelona enfront de les tropes franco-espanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta derrota significarà la pèrdua dels furs de Catalunya significant això l'annexió completa de Catalunya per part de Castella.
• 1716 Construcció de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera.
• 1753 S'inicia la construcció del barri de la Barceloneta
• 1835 Proclamació de la Llei de Desamortització de Mendizábal. Fets del "Torín". Crema de convents i enderroc dels més importants per donar lloc a places i mercats.
• 1842 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.
• 1859 S'imposa des de Madrid el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament.
• 1868 En motiu de la Revolució Gloriosa la Ciutadella de Barcelona és destruïda. Conservant-ne només els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut Verdaguer). Així s'acaba amb el símbol de la repressió espanyola construït després de la derrota de 1714.
• 1888 Exposició Universal de 1888
• 1893 Atemptat anarquista al Liceu.
• 1905 Fets del ¡Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Creació de la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
• 1909 La Setmana Tràgica - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
• 1929 Exposició Internacional de Barcelona de 1929
• 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana i aconsegueix que...
• 1931 El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya.
• 1934 Lluís Companys proclama l'Estat Català.
• 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
• 1940 El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco a Castell de Montjuïc.
• 1952 Congrés Eucarístic
• 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
• 1987 el 19 de juny, l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana causa 21 morts i 45 ferits greus.
• 1992 Jocs Olímpics del 92
• 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
• 2004 Fòrum Universal de les Cultures
• 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
• 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

edita Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística.

Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren els barris oficials i alguns no reconeguts oficialment):

• Ciutat Vella: el Raval, el Gòtic, Antics Palaus (format pels barris no-oficials de Sant Pere, Santa Caterina, el Born i la Ribera) i la Barceloneta.
• L'Eixample: Sant Antoni, Nova Esquerra de l'Eixample, Antiga Esquerra de l'Eixample (els dos últims formen una unitat coneguda com Esquerra de l'Eixample, contraposada a la Dreta de l'Eixample), Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família i el Fort Pienc.
• Sants-Montjuïc: La Marina del Prat Vermell, La Marina del Port, La Font de la Guatlla, el Poble Sec, Hostafrancs, la Bordeta, Sants i Sants-Badal (més conegut com Badal). Tant Montjuïc com la Zona Franca no constitueixen barris per si mateixos, sinó que són territoris especials del districte de Sants-Montjuïc
• Les Corts: les Corts, Pedralbes i La Maternitat i Sant Ramon (més conegut com Sant Ramon).
• Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Sant Gervasi - Galvany (o simplement Galvany), Sant Gervasi - La Bonanova (o simplement la Bonanova), Putget - Farró , Les Tres Torres i Vallvidrera - Tibidabo - Les Planes (que engloba els territoris de Vallvidrera i de Les Planes, enmig de Collserola, així com la zona al voltant del Tibidabo, el cim de la ciutat. Els barris de Sant Gervasi - Galvany i Sant Gervasi - La Bonanova constitueixen el vell nucli de Sant Gervasi de Cassoles.
• Gràcia: Vila de Gràcia, Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (o simplement el Camp d'en Grassot), la Salut, El Coll i Vallcarca i Els Penitents (que, en realitat, engloba dos barris diferents: Vallcarca i Els Penitents).
• Horta-Guinardó: Horta, la Clota, la Vall d'Hebron, el Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, el Carmel, la Font d'en Fargas, Can Baró, el Guinardó i el Baix Guinardó.
• Nou Barris: Vallbona, la Ciutat Meridiana, Torre Baró, Canyelles, les Roquetes, la Trinitat Nova, Can Peguera, la Guineueta, el Verdum, la Prosperitat, el Turó de la Peira, Porta i Vilapicina - Torre Llobeta (que, en realitat, engloba els barris de Vilapicina i de la Torre Llobeta).
• Sant Andreu: Sant Andreu, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Congrés i Els Indians (més conegut com el Congrés), La Sagrera, Navas i el Bon Pastor.
• Sant Martí: Sant Martí de Provençals, El Clot, El Camp de l'Arpa del Clot, la Verneda i La Pau, el Fort Pienc, el Poblenou, el Parc i Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, els Provençals del Poblenou, El Besòs i el Maresme, Diagonal Mar i Front marítim del Poblenou (que inclou el barri més nou de la ciutat, Diagonal Mar)

La divisió dels barris oficials fou proposada per l'ajuntament de Barcelona a finals del 2006 i ratificada i aprovada pel consistori barceloní a començaments del 2007. Encara després de l'aprovació definitiva hi ha queixes de veïns sobre els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) així com als límits dels mateixos.

edita Llocs d'interès

edita Barri antic

El nucli històric conserva les edificacions més antigues de la ciutat. La Barcelona romana es troba representada, per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús i un important patrimoni gòtic com el que formen la Catedral, el Palau Reial Major o l'església de Santa Maria del Mar i la Llotja de Mar al barri de la Ribera, entre molts altres testimonis d'aquesta època. La plaça de Sant Jaume alberga dos dels edificis més emblemàtics de la ciutat: el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat.

Al barri antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del barri antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic.

La Rambla és el carrer més visitat de la ciutat; on es troben edificis emblemàtics com el Liceu o el mercat de la Boqueria.

edita Montjuïc

Article principal: Montjuïc (Barcelona)

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc) i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de 1992¨de Barcelona, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar de Barcelona, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec).

edita Ciutadella

Article principal: Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal.

El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construïda per Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868.

D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

edita Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.

• Hotel Arts
• Torre Mapfre
• Casino de Barcelona

edita L'Eixample

Article principal: Eixample de Barcelona

Es tracta del barri que es va començar a construir a partir del 1860 a partir del projecte d'Ildefons Cerdà, per tal d'eixamplar la ciutat cap al Pla de Barcelona.

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La vida nocturna a l'Eixample inclou molts bars musicals i restaurants, actualment s'hi ha instal·lat un bon nombre de locals d'ambient homosexual i ha passat a ser, per a molts, el barri gai de Barcelona; amb el sobrenom de «gaixample».

La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample.

edita Passeig de Gràcia

Article principal: Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:

• La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
• La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
• La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
• La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera".

edita Parc Güell

Article principal: Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però només es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.

Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona

edita El Patrimoni de la Humanitat a Barcelona

Llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a Barcelona:

320-001	Parc Güell	1984
320-002	Palau Güell	1984
320-003	Casa Milà (la Pedrera)	1984
320-004	Casa Vicens	2005
320-005	Sagrada Família (façana de la nativitat i cripta)	2005
320-006	Casa Batlló	2005
804-001	Palau de la Música Catalana	1997
804-002	Hospital de Sant Pau	1997

edita Gratacels

Article principal: Llista de gratacels a Barcelona

Tot i que Barcelona no és una ciutat coneguda per tenir grans gratacels, és cert que en els darrers anys, sobretot després dels Jocs Olímpics del 1992, se n'han construït alguns. A més a més, actualment n'hi ha d'altres en construcció (a la taula en cursiva).

Posició	Edifici	Alçada	Nombre de pisos	Any d'inauguració
1	Torre de Collserola	288 m	-	1992
2	Sagrada Familia	170 m	-	2026
3	Hotel Arts	154 m	44	1992
4	Torre Mapfre	154 m	43	1992
5	Torre La Sagrera	148 m	34	2010
6	Torre Agbar	144 m	34	2004
7	Torre Calatrava	136 m	-	1992
8	Habitat Sky	120 m	31	2008
9	Edifici Administratiu	115 m	30	2009
10	Edifici Diagonal 00	110 m	24	2009

edita Esport

Article principal: Esport a Barcelona

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs esportius més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 98.600 persones. També és la casa del Reial Club Deportiu Espanyol, que disputa els seus partits de futbol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, que té cabuda per 56.000 espectadors i on es van celebrar els Jocs Olímpics l'any 1992. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, com l'històric Sant Andreu, l'Europa o el Júpiter.

edita Transport

edita Port i aeroport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior i que és conegut amb les sigles IATA BCN.

edita Transport públic

La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos, el metro de Barcelona, un bus turístic, el funicular de Montjuïc, el telefèric de Montjuïc i el tramvia blau. Uns altres tramvies són el Trambaix i el Trambesòs. Barcelona també compta amb una xarxa de trens que comuniquen la ciutat amb les de l'Àrea metropolitana i la resta de Catalunya i Espanya. Des de l'any 2007 hi ha un servei públic de compartició de bicicletes amb el nom de Bicing.

edita Autobús

El servei d'autobusos de Barcelona és gestionat per l'empresa TMB. El servei s'extén per gran part de l'àrea matropolitana i inclou 109 línies que cobreixen més de 920 quilòmetres, amb més de 1.000 vehicles, tots adaptats per a persones amb deficiències en la mobilitat. La velocitat mitjana dels autobusos és d'11,55 km/h.^[9]

edita Metro

Article principal: Metro de Barcelona

El metro de Barcelona es va inaugurar l'any 1924 i actualment té nou línies operatives entre els dos operadors (TMB i FGC) i dues més en construcció, que sumen més de 150 km i més de 200 estacions.

Línia	Color	Obertura	Recorregut
Línia 1	Vermell	1926	Hospital de Bellvitge - Fondo
Línia 2	Lila	1995	Paral·lel - Pep Ventura
Línia 3	Verd	1924	Zona Universitària - Canyelles
Línia 4	Groc	1973	Trinitat Nova - La Pau
Línia 5	Blau	1969	Cornellà Centre - Horta
Línia 6	Malva	1863	Plaça Catalunya - Reina Elisenda
Línia 7	Marró	1954	Plaça Catalunya - Avinguda Tibidabo
Línia 8	Rosa	1912	Plaça Espanya - Molí Nou-Ciutat Cooperativa
Línia 11	Verd clar	2003	Trinitat Nova - Can Cuiàs

edita Tramvies

Article principal: Tram i Tramvia Blau

El tramvia de l'empresa Tram de Barcelona consta de sis línies, les tres primers amb el nom de Trambaix i les altres tres amb el de Trambesòs, depenent de la zona d'actuació. El Trambaix es va posar en marxa el 3 d'abril del 2004, les tres línies que el conformen tenen la majoria de parades en comú i altres per les quals només hi circulen els trens d'una línia. El Trambesòs es va posar en marxa el 8 de maig del 2004. Actualment s'està estudiant la idea d'interconnectar les dues xarxes.

Línia	Recorregut
	Francesc Macià - Bon Viatge
	Francesc Macià - Sant Martí de l'Erm
	Francesc Macià - Sant Feliu Consell Comarcal
	Ciutadella-Vila Olímpica - Estació de Sant AdriÃ
	Glòries - Gorg
	Estació de Sant Adrià - Gorg

El Tramvia blau gestionat per TMB recorre l'avinguda del Tibidabo unint l'Estació d'Avinguda Tibidabo de la L7 dels FGC amb l'estació inferior del Funicular del Tibidabo.

edita Trens

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Barcelona: El TGV arriba a Barcelona

Barcelona és un centre molt important de Renfe Operadora (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants.

Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies. Barcelona també és l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a més de 80 quilòmetres de distància, incloent-hi les altres tres capitals de província. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des del febrer de 2008 Madrid i Barcelona.

edita Bicing

Article principal: Bicing

El Bicing és un servei de compartició de bicicletes només obert als empadronats a Catalunya (per afavorir que les botigues de lloguer de bicicletes no perdin els turistes com a clients). Gestionat per l'empresa B:SM (Barcelona Serveis Muni